Mobles que maten

La química dura ha envaït les nostres llars, especialment pel que respecta als mobles, alguns consells per revertir el procés… des del sofà.

Després d'haver-li donat una llarga vida a un sofà heretat i reentapissat, i a partir dels tocs d'alarma que em feia la meua esquena, vaig decidir de canviar-lo.

Com a ecologista, consumidor responsable i preocupat per la meua salut i la del planeta, era plenament conscient que la recerca del sofà perfecte no anava a ser fàcil. Al llarg de dos setmanes de visitar diferents botigues de mobles de la contornada anava a suportar múltiples cares d'estupefacció dels dependents (majorment dependentes) a les que anava a atabalar amb “sorprenents” demandes, totes “incomprensibles”…
És que m'agradaria un entapissat desenfundable de fibres naturals, com cotó, lli, cànem…
No, això no és bo, que s'embruta…
Senyora que tinc rentadora, i fins i tot sabó a casa!
De què estan farcits els coixins i el sofà?
De escuma PU, y guata (sintética), ara, lo millor és el “viskolàstico”, alguns tenen plomes de pato…
És que m'agradaria que portaren làtex o fibres de coco natural…
Lo què?
Pràcticament tot el mobiliari està fabricat amb compostos sintètics: escumes de poliuretà, teixits acrílics, sense oblidar l'impertèrrit “escai,” ara anomenat “evolve,” però que no deixa de ser PVC. Fins i tot les poques teles naturals que trobes porten un tractament impermeabilitzador, que no és una altra cosa que una plastificació de les mateixes amb teflons, acetats, etc, cosa que s'acaba carregant les poques propietats naturals que pogueren tindre. La cosa més natural a la que pots aspirar són les pells, que, a banda d'incrementar ostensiblement el preu, són procedents d'adob amb les contaminants sals de crom.

Per què caldria rebutjar tant de plàstic?

Per salut i per seguretat.

Els materials sintètics són altament inflamables, és per això que incorporen substàncies piroretardants, com l'èter difenil brominat, algunes d'aquestes substàncies han estat recentment prohibides, però la gran majoria són d'ús generalitzat [1] [2].

Aquestes substàncies s'alliberen a mesura que les escumes i els components plàstics van envellint. Tenen la característica de ser tòxiques per bioacumulació, funcionar com a disruptors endocrins, és a dir,interfereixen amb les hormones que regulen motles funcions vitals del cos, i en alguns casos s'han relacionat amb determinats càncers. Te poden matar lentament i afecten a la teua reproducció [3].

Això no impedeix que en cas d'inflamar-se provoquen fums tòxics, que són els que en un incendi solen matar per asfixia o, en el millor dels casos, provocar danys crònics en el sistema respiratori.

L'alternativa a aquests productes passa per l'ús de materials naturals, molts dels quals els trobem per a la composició de matalafs o futons: cotó, llana, làtex, i més recentment la fibra de coco, que s'usa en combinació amb el làtex per donar uns matalafs molt resistents i transpirables. Per què no fer-los servir en altre mobiliari, com per exemple els sofàs?

També pels coixins podem fer servir cotó, llana o làtex, plomes d'aviram, i fins i tot amb paciència pots trobar encara materials com el “miraguà”, l'autèntic provinent de la planta “Calotropis procera”, no el polièster que et venen habitualment, i una fibra anomenada kapok o capoc (extret dels fruïts de la planta “Ceiba Pentandra, spp.”) usada ja pels antics maies, també es poden usar pellerofes de grans de cereals, molt habituals en coixins de meditació.

Pel que respecta a la fusta, que en el cas d'un sofà forma la carcassa del moble que suporta la resta de components, cal exigir una que provinga de boscos gestionats de forma sostenible, tant des del punt de vista ambiental, social com econòmic. Això només ho poden garantir les certificacions forestals, especialment si la fusta prové de boscos llunyans. A Europa disposem de dos tipus de certificacions la PEFC promoguda per la pròpia indústria fustanera europea, i l'FSC, d'abast mundial que, a més de les empreses implicades, compta amb la participació de organitzacions socials, entre elles grups indigenistes i organitzacions ecologistes. No cal ni dir que la certificació FSC és la que recomanem des d'Ecologistes en Acció, especialment en el cas de fustes tropical [4].

Tan important com els revestiments és el propi tractament de la fusta. La pràctica totalitat de tractaments que ara són habituals solen fer servir verins, substàncies sintètiques i dissolvents, que a banda dels problemes esmentats adés, també emeten formaldehid, que és un gas potencialment tòxic, especialment si es concentra en espais tancats i susceptible de ser cancerigen.

L'alternativa passa pels tractaments naturals de la fusta, a base d'olis naturals, ceres, o substàncies minerals innòcues (lassur), hi ha una important oferta d'aquests productes, especialment provinent de fabricants alemanys [5].

Després de trobar-me un panorama semblant, he decidit prendre una decisió dràstica: buscar-me els components pel meu compte, un fuster de confiança, aplicar jo mateix els tractaments… i fer un poc de bricolatge…