La Plataforma per la Qualitat de l’Aire, en la qual participa Ecologistes en Acció, reclama responsabilitat a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona que són les administracions públiques competents en la matèria de prevenció, vigilància i seguiment de la contaminació atmosfèrica, per exigir la reformulació del Pla en la seva totalitat amb objectius d’emissió i mesures estructurals obligatòries per complir la normativa legal.

La Plataforma considera que un sistema voluntarista de bonificacions no tindrà cap incidència en la reducció de les emissions del trànsit marítim, principal focus de contaminació del Port de Barcelona. No estableix objectius de reducció d’emissions ni terminis.

Barcelona ve incomplint de forma sistemàtica els valors límit que estableix la legislació europea de qualitat de l’aire, valors que són menys estrictes que els nivells de protecció que estableix l’Organització Mundial de la Salut. Es tracta d’un problema de salut pública de primer ordre, que causa 3500 morts prematures només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, diversos tipus de càncer, infarts, asma, al·lèrgies i malalties neurològiques. El cost sanitari es calcula de l’ordre dels 6.400 milions d’euros anuals.

Segons dades del 2013, l’actividad portuària representa un dels principals focus contaminants de la ciutat, amb 5.548,8 tones de NOx i 505,68 tones de PM10, cosa que representa un 46% i un 52% de les emissions totals de la ciutat [1]. Més del 90% de les emissions procedeixen dels vaixells, per això qualsevol Pla ha de prioritzar les seves actuacions en aquest àmbit.

La Plataforma ve reclamant des de fa temps l’elaboració d’un Pla de millora de la Qualitat de l’aire del Port. Després de mesos d’insistència, el Port de Barcelona va presentar les principals estratègies del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire a la reunió de la Taula de Qualitat de l’Aire de la Conurbació de Barcelona convocada per la Generalitat el passat dia 4 d’octubre. Estratègies que avui el Port ha informat en roda de premsa.

Les dues actuacions principals que es van presentar per a les emissions dels bucs van ser l’establiment d’un sistema de bonificacions a les naus més netes i el desenvolupament d’infraestructura per subministrar Gas Natural Liquat (GNL) als bucs que operin amb aquest tipus de combustible. Mesures que per a la Plataforma, no tindran repercussió en la reducció d’emissions. Les navilieres no canviaran el seu comportament amb esquemes voluntaristes de bonificacions, tot el contrari, les experiències a altres ports europeus i un estudi recent indica com l’establiment d’un impost sobre les emissions d’òxids (NOx) de nitrogen és l’eina més efectiva per reduir les emissions fins a un 70%, (estudi de consultoria ambiental IVL i CE Delft [2]).

Sobre l’impuls al GNL, la Plataforma considera que en tot cas és una mesura futurista i de llarg termini, per a naus que es projectin construir en un futur. Avui en dia naveguen menys de 100 vaixells que utilitzen GNL com a combustible a tot el món, la majoria de petita grandària i línies regulars de curta distància. Si tenim en compte que el trànsit del port de Barcelona en 2015 va ser de 8.025 vaixells [3] (mercants, petroliers, fèrries, creuers, etc.) i que els creuers poden tenir una mitjana de vida útil de 40 anys, és una mesura que no tindrà incidència en el curt i mig termini. I, en tot cas sense una regulació obligatòria no és creïble. Per a això, els vaixells actuals haurien de reconstruir-se, la qual cosa suposaria alts costos i en molts casos problemes d’espai.

Per tot això la mesura més directa i senzilla que reclama la Plataforma és exigir que els vaixells utilitzin combustibles menys contaminants i la utilització de filtres de partícules i catalitzadors de reducció selectiva d’òxids de nitrogen (SCR). Els vaixells no ho fan perquè el cost de combustibles més nets duplica el preu del fueloil pesat que ara utilitzen, sobre el qual a més no paguen impostos. No obstant això, en el Nord d’Europa estan aplicant polítiques fortes amb regulacions obligatòries que limiten l’entrada a la zona litoral als vaixells que utilitzin fueloil marí. El Mar Bàltic, el Mar del Nord i el Canal de la Mànega han establert una Àrea de Control d’Emissions de Sofre (Sulphur Emission Control Area – SECA, en anglès) que exigeix límits més estrictes al contingut de sofre dels combustibles marins des de gener del 2015 (màxim de 0,10% sofre en massa en comparació del 3,5 % que es permet en el port de Barcelona). En tan sols un any d’aplicació, aquests ports han vist disminuir la seva contaminació en més del 50% . Els ports del Bàltic estan treballant per limitar a més el contingut d’òxids de NOx com ja fan els Estats Units i Canadà.

D’altra banda, l’altra mesura que la Plataforma reclama i s’està realitzant ja en més de 10 ports europeus és l’electrificació del port per a la connexió dels vaixells a la xarxa elèctrica local quan estan atracats [4]. En alguns casos estan finançant la infraestructura amb taxes que cobren als vaixells més contaminants, en alguns casos associada a l’alimentació de fonts renovables. El port de Barcelona descarta l’electrificació excusant-se en què és molt costosa, no obstant això segueixen donant concessions a la construcció de noves terminals sense exigir-la. Al·leguen a més que no existeix una norma estàndard europea, la qual cosa és certa, però que com s’ha vist no és un impediment per a altres ports que en la seva majoria han decidit voltatge d’11 kV i freqüència de 50 Hz.

La Plataforma presentarà al·legacions al Pla en aquests punts per reclamar la seva reforma en profunditat i demana a les administracions competents que actúin en conquencia per exigir un Pla amb objectius concrets de reducció d’emissions en un termini de cinc anys, que és el que marca la legalitat, que sigui vinculant i amb mesures efectives.

1Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018.http://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/sites/default/files/pdfs/PMQAB_CAT_2014.pdf

2 Estudi taxes vaixells. https://www.transportenvironment.org/press/levy-emissions-can-reduce-ship-nox-emissions-70-%E2%80%93-study

(3) Veure pàgina 16: http://content.portdebarcelona.cat/cntmng/d/d/workspace/SpacesStore/7b73d5aa-3208-4f01-a22e-a291ba788f6a/portBcnTrafic2015_12_es.pdf

3 Ports europeus amb electrificació a les terminals. Onshore Power Supply http://www.ops.wpci.nl/ops

[1] Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018.http://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/sites/default/files/pdfs/PMQAB_CAT_2014.pdf

[4] Ports europeus amb electrificació a les terminals. Onshore Power Supply